TRENCAR LA RUTINA: UN ELOGI DE LA DESCONNEXIÓ per Sandra Gutiérrez

L’estiu està passant de manera ràpida, veloç amb molts canvis i moltes alteracions de temps, de gent que ens visita i tot el que es mou en temporada alta. No tardarem gaire i sentirem dir que amb l’arribada del setembre també arribarà la rutina. Aquesta, molts cops, identificada com un bé per l’humà, especialment en les literatures sobre educació i d’altres.

Rompre la rutina és saludable

Doncs venc a dir, que personalment, consider que alterar aquest ordre rígid, que ens pressiona durant mesos, és de tot menys saludable. Cert és, que no podem fer-hi res, però cal dir-ho, tant adults com infants necessiten rompre rutines. Qualsevol espai de temps que sigui fer alguna cosa diferent és bona per poder nutrir el cos i l’ànima. No puc fugir de fer menció a la neurodiversitat, tota ella precisa d’una de rutina, però la idea, és poder donar una altra, d’un altre caire, sempre amb anticipacions i evidentment evitant situacions d’estrés.

Els beneficis d’un estiu senzill

Vivim a un poble, on per sort, disposam de qualitat d’aire, de poder tenir aprop el mar, el contacte amb la natura no suposen hores de cotxu. Ara que ha arribat la calor, tenir espais de temps de ser defora, sense jaquetes i moltes capes de roba, fer del dia a dia , algu més fàcil, proper, senzill ens aporta salut. Disposar de fruites i verdures de temporada, ara que hi ha varietat, sortir a passetjar pels carrerons de Ciutadella, guaitar de la seves propostes de poble. Fer interaccions més freqüents entre d’altres, ai! Si poguéssim rescatar les xerradetes a la fresca com abans. Tot, té un component molt clar i estudiat, que impacta de manera positiva sobre el nostre cos i per tant sobre el nostre rendiment. Carregar la bateria és essencial, poder nedar i notar la pell salada, tot és terapèutic. N’està ple de països que no volen res més i que per desgràcia no és la seva realitat. Existeixen estudis que demostren que disposar d’una bona finestra on entri el sol a les habitacions dels hospitals fa que el pacient es recuperi més i millor.

Temps per recuperar, no per accelerar

L’estiu, en la mesura de cada u, s’ha d’aprofitar per donar una empenta a la nostra salut en general, açò no entén d’edats. El cortisol sempre disparat és mala senyal, pel que en la mesura possible, aquestes petites accions, ens poden donar molts beneficis que en primer terme no pensaríem fossin per tant. Deixau els mòbils i pantalles, totes elles no ens aporten precisament efectes positius, i limiten la creativitat i l’espontaneïtat. Just l’altre dia em va emocionar veure com sortien jocs de fusta fets a mà al carrer, pels grans i petits de la mà de @cucucjocs. Viviu l’art ara que tornam a tenir les propostes anuals del “street art”. Arrebossar-nos d’aquests ingredients, que a Ciutadella per sort disposam, és un gust, és un plaer.

* Un article de Sandra Gutiérrez per a Ciutadella Digital. 

LA MEDICINA QUE NO TÉ EFECTES SECUNDARIS per Sandra Gutiérrez

Hi ha una medicina capaç de millorar la memòria, la concentració, el descans i fins i tot l’estat d’ànim. Una medicina que prevé, que reverteix, que potencia. I el més sorprenent? No té cap efecte secundari.

Es diu moviment. Es diu activitat física. Es diu esport.

Des de la meva experiència com a logopeda, després de vint anys de trajectòria professional, puc afirmar que l’esport és una eina terapèutica potentíssima. A consulta no podem receptar medicaments —això és cosa dels metges—, però sí que podem orientar cap al benestar. I en aquest camí, l’activitat física hi té un paper clau.

És aquí on un esdeveniment que hem viscut fa uns dies a Ciutadella, com la Trail Menorca, cobra tot el sentit.

Perquè la setmana passada vam viure unes jornades intenses, plenes d’energia, entusiasme i ambient als carrers. No només pels corredors, sinó també pels acompanyants, voluntaris i la gent del poble, que ens vam deixar contagiar per aquella vibració especial. Qui més qui menys, va sentir-se part d’una festa que va unir superació personal, esforç i moviment. I és que, tot i que el repte dels 185 km pot semblar una bogeria per a molts, tothom va fer el seu —i això és el que realment importa.

Et demanes: què mou tantes persones, de tantes nacionalitats, a fer aquest trasbals? Les motivacions són múltiples i personals. Però totes tenen en comú una cosa: el poder del moviment com a motor de canvi, de salut i de vida.

A consulta, cercam millores reals en cada persona i en el seu entorn familiar. Parlam d’una mirada integral, personalitzada i global. I és aquí on l’esport pren tot el protagonisme. I alerta: no confonguem moure’ns amb fer esport, que encara que tot suma, no és ben bé el mateix.

S’ha vist que moltes patologies, de tipus molt divers, poden millorar o fins i tot frenar la seva progressió amb una pràctica física regular. Fa unes setmanes vaig llegir que, en casos de depressió, es començava a receptar... anar al gimnàs. I no és cap metàfora.

El que abans era impensable per a molts adults, avui ja és una consulta habitual: “Quin esport em pot anar millor?” No hi ha límits lògics. L’important és practicar allò que et motivi, que t’agradi, que et mogui. En canvi, en el cas dels infants, tot i que molts fan activitats, la resta del dia sovint el passen asseguts. I això és un problema real.

Fer una pràctica puntual i després passar hores en sedentarisme no és el que necessitam.

Segons la OMS, infants i adolescents d’entre 5 i 17 anys haurien de fer almenys 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa, a més d’activitats de tonificació muscular i òssia 3 dies per setmana.

Els adults, per la seva part, haurien de moure’s més i seure menys, amb un mínim de 150 a 300 minuts setmanals d’activitat moderada, o 75 a 150 minuts si és vigorosa. Per obtenir encara més beneficis, s’aconsella superar els 300 minuts setmanals.

Per què? Perquè l’activitat física transforma el cos i la ment.

Facilita la memòria, la concentració, el descans i fins i tot l’eficàcia en l’estudi. És, senzillament, el millor temps invertit.

I per si encara no n’hi havia prou, l’exercici allibera substàncies increïbles:

• APELINA, que millora la funció cognitiva.
• BDNF, que promou la formació i supervivència de neurones a l’hipocamp i afavoreix l’aprenentatge.
• IGF-1, que millora les funcions neuropsiquiàtriques.
• IL-15, amb un efecte antienvelliment notable.

Tot això, repetesc, sense cap ni un efecte secundari.

Com deia Carol Welch:

“El moviment és una medicina per crear el canvi físic, emocional i mental.”

Això sí, només funciona si t’hi poses.

Per Sandra Gutiérrez
Ciutadella Digital

HISTÒRIES QUE CUREN: QUAN ELS CONTES ARRIBEN ALS NOSTRES MAJORS per Sandra Gutiérrez

 

Fotografies: BIBLIOTECA DE CIUTADELLA

F

a algunes setmanes es va dur a terme una iniciativa tan bonica com necessària a Ciutadella. Sota el nom d’“Activitats extramurs”, la biblioteca municipal va sortir de les seves parets per portar històries als qui més ho agraeixen: els nostres majors. De la mà de na Raquel de Manuel, es van compartir àlbums il·lustrats amb els residents del geriàtric, demostrant que la màgia de la narració no entén d’edats.

Sí, sí, pot sonar estrany. Potser algú pensi que els àlbums il·lustrats són només per infants, però res més lluny de la realitat. Aquest gènere és una eina poderosa de comunicació i estimulació cognitiva, capaç de captivar des dels més petits fins als més grans. La combinació d’imatge i text no només facilita la comprensió, sinó que també activa la memòria, reforça el llenguatge i fomenta l’atenció.

El denominador comú és la narració gràfica, que té un fort component comunicatiu i contribueix a estimular diferents funcions cognitives. Però el que fa realment especial aquesta iniciativa és el seu impacte emocional i social. Els contes desperten records, generen converses i provoquen somriures. En un entorn on la solitud pot ser una realitat, compartir històries es converteix en una finestra a altres mons, en un fil de connexió amb el passat i amb els altres.

És per açò que rebre aquestes iniciatives a l’edat adulta té beneficis que van més enllà de la memòria, el llenguatge i l’atenció. També ajuden a evocar records, afavoreixen la comunicació i generen emocions positives, creant espais de benestar afectiu. Aquesta estimulació contribueix a la connexió social i a l’intercanvi, i diferents estudis han demostrat que tot açò té un impacte positiu tant en la salut mental com física.

Des d’una perspectiva logopèdica, aquest tipus d’activitats són essencials. Sempre pensem en la importància de la prevenció i la teràpia en infants, però la logopèdia no té edat. Treballar el llenguatge i la comunicació a la tercera edat no només ajuda a mantenir les funcions cognitives, sinó que també millora la qualitat de vida i el benestar emocional.

És fonamental continuar impulsant aquest tipus d’iniciatives dins i fora dels geriàtrics, dins i fora de les cases. Ajudar els nostres majors és, en el fons, ajudar-nos a nosaltres mateixos. Perquè les històries no només s’expliquen, també es viuen. 

CONSTRUEIX L'HÀBIT DE LLEGIR: UN SANT JORDI DE LLIBRES NO FA PRIMAVERA per Sandra Gutiérrez

E ns atracam a la data més simbòlica de l’any per a la lectura. El pròxim 23 d’abril és Sant Jordi. I com cada any, veurem passejades pel nostre polit poble de Ciutadella, paradetes plenes de llibres, gent que hi acudeix a fer-hi una volta i fer la foto. Tot açò és meravellós, sí. Però no n’hi ha prou. Cal anar més enllà. Perquè el que realment necessitam dels llibres no pot quedar reduït a un dia.

Llegir no hauria de ser només cosa dels infants que ens demanen aquella portada xula o la novetat més venuda. No. Llegir hauria de ser un hàbit, un costum si el que volem és tenir una vida millor. Així de clar. I sí, sona absolutista. Però ho és.

La lectura, a totes les edats —i quan dic totes, són absolutament totes—, té beneficis provats per a la salut. Des dels prelectors que encara no descifren les lletres fins a la resta de la població, llegir és com dur el teu cervell al gimnàs.

Amb l’arribada de les xarxes socials i la tecnologia, s’ha vist clarament una pèrdua de capacitat d’atenció generalitzada. A tots els nivells. No només entre l’alumnat. Científicament s’ha comprovat que ens deterioram la zona frontal i prefrontal del cervell. I què ho pot aturar? Entre altres coses, la lectura.

Atenció, perquè llegir també redueix l’estrès. Sí sí, tal com ho llegeixes. Ajuda de manera clara a l’ansietat i a l’estrès. És un gran preventiu del deteriorament cognitiu.

O realment vos fa ganes arribar al punt que no us surtin els noms de les coses, de les persones… els oblits, els buits, aquell dubte constant de si has fet o no aquella gestió?

No són bromes. Si vols qualitat de vida, no et quedis només amb un llibre de Sant Jordi. Queda’t amb l’hàbit. No siguis un lector de postal. Llegeix cada dia. Per tu.

Sandra Gutiérrez

UN RISC EVITABLE: QUAN CANVIAR D'HORA ENS ROBA LA SON per Sandra Gutiérrez

A

quest cap de setmana hem estrenat nou horari. Es parla molt del tema, però sempre arribam al mateix punt: cal trobar un equilibri per diferents raons. A nivell neurocientífic, ja hi ha estudis que aporten dades interessants a tenir en compte.

Direu: quina relació té tot açò amb la logopèdia? Doncs molt fàcil. Treballam amb persones de manera integral, i el seu benestar i bon funcionament són clau perquè les rehabilitacions siguin exitoses. A més, per definició, feim feina amb el cervell. Això no vol dir que no tinguem en compte altres parts del cos, però aquest ja serà un tema per a un altre dia.

El sistema nerviós regula molts processos i funcions que es poden veure alterades pel context, i el canvi d’hora n’és un exemple clar. S’ha demostrat que el dia posterior a aquest canvi perdem una hora de son, fet que provoca:

• Un increment del 24% dels casos d’infart en dones.

• Un 25% més de probabilitat de patir un ictus en pacients oncològics.

• Un 20% més de risc d’ictus en persones majors de 65 anys.

• Un augment dels accidents de trànsit el diumenge següent al canvi d’hora.

Dormir és essencial per a la salut

El son és fonamental en totes les etapes de la vida. En el cas dels infants, la seva manca afecta la programació dels gens. Per exemple, un nin de tres anys que dorm menys de deu hores i mitja té un 45% més de probabilitat de patir obesitat als set anys.

Per això, en consulta, la meva recomanació és clara: cal respectar les nou hores de son nocturn. Dormir té beneficis directes en les funcions cerebrals, com ara:

• Millora de la capacitat d’aprendre i memoritzar.

• Selecció inconscient de la informació rellevant.

• Presa de decisions més encertades i en menys temps.

• Increment de la intuïció i l’agilitat mental.

A més, un bon descans enforteix el sistema immune, ajuda a prevenir infeccions i redueix el risc de múltiples malalties gràcies al seu impacte en la microbiota.

El sol enganya: més llum no ha de significar menys descans

Ara que els dies s’allarguen, és fàcil caure en l’error de reduir hores de descans per aprofitar la llum solar. Però, com he dit, mai hauria de ser així. Tant el dia posterior al canvi d’hora com durant els mesos vinents, hem de prioritzar el son.

És cert que el sol ajuda a restablir els estats d’ànim, però també ens pot donar una falsa sensació de voler viure més en menys temps. Dormir és salut, siguis petit o gran.

* SANDRA GUTIÉRREZ, LOGOPEDA

LOGOPÈDIA: LA DESCONEGUDA QUE ET POT CANVIAR LA VIDA per Sandra Gutiérrez

L

ogo…què? Segur que ho has sentit alguna vegada. O potser ets dels que encara pensa que la logopèdia només serveix per ajudar nens a parlar bé. Error.

La logopèdia pot canviar-te la vida, literalment. I el més sorprenent és que encara no ho saps.

🔹 Podria ajudar-te ara mateix (i no en tens ni idea)

Respira. Traga saliva. Parla. Cantusseja una cançó. Ara imagina que alguna d’aquestes coses tan senzilles de sobte et costen o, directament, no pots fer-les.

Això li passa a més persones del que creus. I aquí entra la logopèdia. Tracta problemes que ni t’imagines: dificultats per empassar, veu cansada, roncs, afonies constants, tartamudesa, pèrdua de veu després d’un ictus… fins i tot problemes digestius poden estar relacionats amb una mala mecànica deglutòria.

🔹 La teva veu diu més de tu del que penses

Si treballes amb la veu, t’hauries de preocupar per cuidar-la. Mestres, locutors, cantants, educadors… un mal ús de la veu pot acabar en lesions greus. Però la realitat és que molts arriben a consulta quan ja és massa tard.

Pensa-hi: no esperes a portar el cotxe al mecànic quan ja està totalment espatllat, oi? La teva veu és la teva eina de treball, cuida-la abans que comenci a fallar.

🔹 No només per nens: si tens més de 30, ja és hora d’una revisió

Ens fem controls de la vista, del dentista, fins i tot de la pell. Però, qui es fa una revisió logopèdica?

Els infants haurien de fer-ne per evitar futurs problemes de parla, mossegades incorrectes o dificultats en l'aprenentatge. Però, i els adults? Si ronques, si et quedes afònic sovint, si notes la veu cansada, si empasses malament… una revisió logopèdica pot marcar un abans i un després.

🔹 Et pot salvar la vida (i no és una exageració)

Sabies que la dificultat per empassar bé pot ser la causa d’infeccions respiratòries greus? Moltes persones grans acaben amb pneumònies per haver empassat malament els aliments. Amb un tractament logopèdic adequat, això es pot prevenir.

Si has patit un ictus, Parkinson o qualsevol malaltia neurològica, la logopèdia pot ajudar-te a recuperar funcions essencials. No és només parlar bé: és viure millor.

🔹 Ja no és qüestió de si ho necessites... sinó de quan ho descobriràs

Ara que saps tot això, ja no tens excusa per ignorar-ho. La logopèdia no és només per a nens, ni només per a persones amb problemes evidents. És per a qualsevol que vulgui prevenir, cuidar-se i millorar la seva qualitat de vida.

Així que la pregunta no és si ho necessites o no. La pregunta és: quan t’adonaràs que ho necessites?